Esta semana ha sido mi primera semana en el MOOC #preguntasPISA. La verdad es que lo que me animó a hacer el curso es aprender un poco más sobre evaluaciones internacionales y conocer gente a la que después del curso poder seguir y estar en contacto con ellos para seguir aprendiendo.
En la Comunidad Valenciana, que es donde trabajo, nunca se pasaban las pruebas PISA y la primera vez será en el 2015. Si que se pasan una pruebas diagnósticas a los alumnos de segundo de ESO cada año y me parece que son interesantes, pero pesan demasiado y esto no es un problema de la evaluación externa. El problema lo provoca que las evaluaciones internas en los centros son demasiado pobres y muy mejorables, por eso creo que las evaluaciones externas están tomando demasiado peso. Pero este no es tema de esta entrada, se trata de resumir la principales evaluaciones internacionales de manera breve. Voy a hablar de PISA, PIRLS y TIMSS.
PISA es promovido por la OCDE y compara el grado de competencia lingüística, competencia matemática y competencia científica de personas de 15 años. Ahora PISA comienza a medir la competencia en resolución de problemas, en aprender a prender y la competencia financiara.
TIMSS nos da información sobre el aprendizaje de lectura, matemáticas y ciencias. En España esta prueba se pasa a alumnos de cuarto de primaria. Hay un estudio llamada TIMSS advanced que se realiza con alumnos de segundo de bachillerato.
PIRLS es un estudio para ver el grado de progreso en comprensión lectora. Se dirige a alumnos de entre 9 y 10 años que es la edad en que los alumnos se supone que saben leer y deberían aprender leyendo. Muchos de los textos liberados de PIRLS se pueden utilizar por parte de los padres y madres con sus hijos o hijas porque pueden ser una fuente de buenas lecturas para ellos.
Hay más evaluaciones internacionales.
Me he quedado con ganas de saber más sobre TALIS, que es un cuestionario para el profesorado, pero para esta semana está bien y no tengo más tiempo. La próxima semana espero aprender más en el MOOC.
Inicie
aquesta segona entrada dedicada als joguets científics amb dos
xicotetes històries que m’han passat amb l’instrument del que parle hui:
l’espasa o la vareta màgica (fun fly stick)
El
primer any que se donava Ciències per al Món Contemporani dins del
currículum de 1r de batxillerat me va tocar un grup de batxillerat
humanístic i la tutoria d’aquest grup. El curs començava amb el tema
d’astronomia i hi havia que parlar de les quatre tipus forces que
apareixen en la natura. Aleshores vaig decidir utilitzar l’espasa per a
que observaren que les forces electromagnètiques eren molt majors que
les gravitatòries. Quan van entrar els alumnes a l’aula ja estava jo
dins. Aleshores vaig traure l’espasa i els vaig preguntar: creieu que
aquesta espasa pot fer més força que tota la Terra? Els alumnes van
riure molt al principi i els vaig ensenyar com funcionava l’espasa, cosa
que va facilitar una conversa distesa sobre diferents conceptes de
física on van aparéixer diferents qüestions d’electricitat o sobre la
gravetat. La meua impressió era que se van quedar molt contents amb el
joguet i el millor va vindre al dia següent en la reunió de pares que
tenia. Va ser una reunió tranquil·la i al final d’ella me va preguntar
una mare: i a nosaltres no ens ensenyes l’espasa? En aquell moment vaig
vore que molts dels alumnes havien arribat a casa entusiasmats amb
l’espasa. Era un èxit que un grup de batxillerat humanístic arribara a
casa i parlara d’una classe de ciències i tot gràcies a aquest joguet
tan impactant.
Ara
contaré la segona història, que va passar fa pocs dies. Un alumne de 1r
de batxillerat que havia tingut en 3r de l’ESO me va demanar que ja
que estàvem en el tema de models atòmics que portara l’espasa i quan un
altre companys li va preguntar per eixe joguet, el primer li va
explicar que amb aquest joguet se podia vore que que les forces
electromagnètiques són molt majors que les gravitatòries. Està clar que
no només recordava el joguet sinó que se veia que havia aprés amb ell.
Així que, no vaig dubtar en portar l’espasa a l’aula.
Després d’aquestes dos històries passe a descriure aquest joguet.
L’espasa és un xicotet generador de Van der Graaf. Quan s’acciona un
botó que porta el joguet se genera una xicoteta càrrega electrostàtica
que fa carregar a uns cintes metàl·liques que ja venen junt amb l’espasa
quan la compres. Quan aquestes cintes se carreguen adopten diferents
formes en l’espai, ja que al tindre un excés d’electrons aquestos se
repel·leixen entre ells i s’adopten formes tridimensionals molt
boniques.
Quan
la cinta cau li poses l’espasa per baix, dispares i com les càrregues
negatives se repel·leixen entre sí estem fent una força que fa pujar a
la cinta amb la figura adquirida. Quan la cinta, amb la forma
tridimensional formada, toca un objecte (o la toques amb un dit) se
descarrega i torna a ser una simple cinta metàl·lica.
El
millor d’aquesta espasa és que se pot utilitzar en tots els cursos. En
2n, 3r i 4t d’ESO se pot utilitzar quan se parla de l’àtom per vore que
aquest és neutre. Amb l’espasa se veu que les forces electromagnètiques
són molt major que les gravitatòries (un joguet prou simple que poden
utilitzar xiquets de 5 anys fa més força que tota la Terra) i això els
ajuda a entendre a que si la força que domina el món és la gravetat és
gràcies a que els àtoms són neutres.
També
se pot utilitzar en batxillerat, en qualsevol curs de física i química
de 1r de batxillerat o en ciències per al món contemporani perquè aquest
joguet sempre aconseguix que els alumnes parlen i podem obtindre bones
converses amb ells.
I amb l’espasa se poden fer moltes més coses i per això vos deixe aquest vídeo on s’expliquen.
Després
de vore el vídeo se posa de manifest que aquest joguet pot servir per
animar moltes classes. Així, se pot utilitzar també en el tema
d’enllaços químics, per vore que la molècula d’aigua és polar o donar-li
molts més usos.
Aquest
joguet no és fàcil d’adquirir en tendes espanyoles, però molt fàcil a
través de la xarxa. Només hi ha que posar fun fly stick en qualsevol
buscador i se troben diferents opcions per poder-la comprar.
Amb aquesta entrada inicie una sèrie
dedicada als joguets científics i els usos que faig d'aquestos
objectes en l'aula. Els joguets són una font de motivació molt gran
per als alumnes i a vegades tornen a demanar que utilitzem algun
joguet del que han gaudit en cursos anteriors.
L'slinky és un joguet clàssic, només
és un moll molt llarg i que qualsevol professor de física i química
pot utilitzar en diferents alguns temes com l'energia, però sobre tot s'utilitza en el de les ones. A mi
m'agrada utilitzar-lo en 1r de batxillerat quan ix el tema de la
radiació electromagnètica.
Els alumnes no han vist ones en l'ESO
(o l'han vist molt poc). Aquest tema es tracta més extensament en 2n
de batxillerat i en 1r no se li pot dedicar massa temps a aquest
punt. Així que si s'ha d'assolir el concepte d'ona transversal res
millor que jugar en l'slinky.
Amb l'slinky se pot vore molt fàcilment
la forma de l'ona transversal i s'entén ràpidament que significa
això que un punt vibra perpendicularment a la direcció de
propagació de l'ona. A partir de vore aquest joguet en acció és
molt fàcil comprendre els conceptes de longitud d'ona o de
freqüència. Ací vos deixe un vídeo d'un professor americà on
s'explica com obtindre ones longitudinals, transversals i
estacionaries amb aquest joguet.
Per cert, me pareix molt interessant la
lectura d'aquest article sobre joguets científics de Vicente LópezGarcia en la revista Apac-Eureka en que diu que està bé lligar un
mocador en qualsevol punt del moll perquè així quan se crea l'ona
transversal se veu que aquest se mou en vertical i això significa
que qualsevol punt del moll vibra sobre la posició de l'equilibri i
l'ona al final el que fa és transportar energia i no matèria.
L'altre dia, un alumne després d'utilitzar l'slinky me va dir que no
li havia quedat clar això de que l'ona transporta energia però no
matèria i crec que amb aquest detall se li haguera quedat més clar.
També m'agrada molt per introduir les
ones aquesta pàgina que va guanyar un premi del Ministeri
d'Educació. No m'estranya perquè la pàgina està molt bé. Molts
alumnes m'han comentat els últims anys que aquesta pàgina els ha
ajudat millor a entendre molts conceptes.
Fa uns mesos vaig
descobrir una qüestió clàssica en els països anglosaxons. Aquesta
qüestió parteix de dos volums iguals de líquids diferents, de
manera que traslladem una certa quantitat del primer líquid al got
de segon, el mesclem homogèniament i tornem a traslladar la mateixa
quantitat de líquid del segon got al primer. Aleshores la pregunta
és: on hi ha més volum del líquid original?
Clàssicament se
formulava aquesta pregunta amb te i llet, però jo vaig descobrir
aquesta qüestió de la mà de Dan Meyer que la plantejava amb CocaCola i Sprite. Me va agradar molt la qüestió i vaig decidir que
faria un vídeo amb productes valencians i he utilitzat orxata i suc
de taronja. Ací teniu el vídeo que he preparat per la ocasió amb
la pregunta plantejada.
La setmana passada li
vaig plantejar la pregunta als alumnes que tinc aquest curs de 1r de
batxillerat i el vaig fer, aprofitant que a principi de curs apareix
el tema de les dissolucions. Ho vaig fer a partir del fòrum de
l'aula virtual.
Haguera pogut plantejar
aquesta qüestió en classe i discutir-la, però m'agrada plantejar
aquestes preguntes que grave en vídeo a través del fòrum perquè
els permet als alumnes disposar de molt de temps per a contestar-la i
reflexionar sobre la resposta. Tinc algunes preguntes formulades en
format de vídeo gravades i m'han donat un bon resultat.
Aquesta qüestió és
interessant per als alumnes perquè tots donen una resposta a la
pregunta plantejada encara que no sàpiguen res sobre dissolucions,
alguns de manera més reflexiva que altres i això permet encetar una
interessant discussió entre ells com així va passar.
Molts alumnes se van
posar a opinar ràpidament sobre la qüestió i van haver respostes
de tots els colors. Els primers que van contestar van dir que hi
havia més quantitat d'orxata perquè, al principi, se trasllada del
primer got al segon, però després se retorna una part, cosa que no
passa amb el suc de taronja. Algú va dir que més de suc de taronja
perquè se transportava menys quantitat d'aquest líquid del segon
got al primer. Va tardar un temps, però un primer alumne va donar el
resultat correcte: hi ha la mateixa quantitat de líquid en els dos
gots.
Aquest alumne va
acompanyar el seu raonament, prou correcte, però encara un poc
imprecís, amb un esquema i va ajudar molt als seus companys. En eixe
punt molts alumnes van començar a vore que eixa era la resposta
correcta i van començar a millorar la resposta del primer. Aleshores
va passar el que considere més interessant: una alumna que al
principi havia dit que hi havia més orxata que suc de taronja va
escriure que havia estat pensant sobre la qüestió i que havia vist
que hi havia la mateixa quantitat en els dos gots i ho va explicar
amb el següent esquema:
L'alumna va acompanyar l'esquema del
següent raonament:
Jo he tornat a veure el vídeo i he
pensat, he fet un dibuix també calculant i me he donat compte que
els dos gots tenen el mateix volum. Agarrem una "O" del got
d'orxata i la posem en el got de suc, així que hi haurà en el suc 6
"S" i una "O". Si mesclem les 6"S" en
la "O", donarà en cada "S" 1/6 de parts de la
"O". Al agarrar la mateixa quantitat que abans de volum del
got d'orxata agarrarem 1/6 de "O" i 5/6 de "S" ,
aleshores hi haurà el mateix volum.
Es tracta d'un raonament molt correcte.
Altres companys també van raonar correctament la qüestió, però
amb una expressió més imprecisa del que passa, encara que
s'observava que entenien la resposta.
Al final els vaig enviar a un enviar a un enllaç on se troba un raonament matemàtic de la resposta, al
principi aplicat a un cas particular i després al cas general.
Resumint, que me pareix una qüestió
molt interessant per alumnes de 1r de batxillerat perquè per al seu
nivell és assolible i ni és molt fàcil ni impossible. Té un
nivell de complexitat que els pot fer pensar i discutir entre ells. A
més, la simplicitat d'aquest experiment fa que no necessiten cap
coneixement previ per parlar sobre ell.
I també me pareix interessant poder
discutir algunes qüestions en el fòrum de l'aula virtual, perquè
no estem limitats en el temps com en classe i fa que els alumnes
puguen argumentar i variar el seu pensament a partir de la discussió
amb companys. En aquesta qüestió, com a professor només vaig
intervindre per a plantejar la qüestió i per a penjar el resultat.
Tota la discussió va ser els alumnes. I això els aproxima al que
representa el treball científic, on les hipòtesis que se fan han de
ser raonades i on existeix una forta discussió.
Per cert, aprofitant aquest vídeo
sobre l'orxata i el suc de taronja he preparat una activitat per als de 3r d'ESO que faré més endavant.
M'agradaria que algun lector del bloc
posara en els comentaris si coneix altres qüestions que se puguen
plantejar en el fòrum de l'aula virtual o si ha experimentat amb
aquesta qüestió quines valoracions ha fet.
Aquest
és el quart curs que utilitze la plataforma moodle amb els alumnes. Hi
ha molta gent favorable a moodle i dins de la comunitat educativa també
he llegit alguna que altra crítica a l’ús de moodle, en el sentit de que
si tots utilitzem aules tancades se perdria el sentit de lliure
informació a través de la xarxa. Estic d’acord amb l’última apreciació,
però pense que també és important tindre una certa intimitat entre
professors i alumnes i moodle ens la dóna. No vaig a fer-li una crítica a
moodle ací, sinó a parlar d’una ferramenta molt simple i interessant
que tenim dins de moodle: el diari.
El
diari s’activa en 3 minuts (o menys) i simplement es tracta d’un espai
on l’alumne va escrivint en un processador de textos, grava el que ha
escrit i això només el pot llegir el professor i el mateix alumne. Cada
vegada que l’alumne entra pot escriure a continuació del que havia
escrit i el professor li pot escriure sobre el que l’alumne ha comentat.
La
principal característica d’aquesta ferramenta és que a mi me dóna una
important font de comunicació amb l’alumnat. Partint de la base de cada
persona ha de gestionar el seu aprenentatge i la resta de la comunitat
que hi ha al seu voltant l’ha d’ajudar me pareix que el diari juga un
paper molt important dins del procés d’ensenyament-aprenentatge. Així,
per exemple, en 3r de l’ESO tinc a cada alumne dos hores a la setmana i
dins d’eixes hores me resulta molt difícil parlar amb ells. El diari me
permet tindre un contacte permanent amb cadascú d’ells.
A
través del diari l’alumne reflexiona sobre el que ha entés, sobre que
pot fer per a resoldre els seus dubtes i sobre la dinàmica del grup. Al
mateix temps el professor rep informació sobre que saben els alumnes,
que és allò que més els costa i té una informació contínua sobre el
funcionament de les classes. Això ens permet crear mecanismes per a que
els alumnes puguen superar les seues dificultats i també per a canviar
la forma d’interactuar amb ells. Me pareix que és una eina fonamental
per a posar en funcionament l’avaluació formativa i crear un procés de
retroalimentació molt positiu amb l’alumnat.
O
siga, que a banda de les percepcions que tenim amb les classes amb el
diari aconseguirem molta més informació sobre el procés d’aprenentatge.
Però,
com utilitzar el diari? Poden escriure el que vulguen? Hi ha que
posar-los un guió? Aquestes preguntes tenen respostes molt obertes i ací
vos deixe el que jo estic fent ara en dos cursos diferents: en 3r d’ESO
i en 1r de batxillerat.
Evidentment,
els alumnes, a banda de seguir aquest guió tenen llibertat per escriure
tots els comentaris que creguen convenients sobre el procés
d’aprenentatge.
En
els de 1r de batxillerat utilitze el diari per a que indiquen el que
han aprés, que expressen els dubtes que tenen i analitzen el que vulguen
sobre el funcionament de les classes. A banda d’açò també utilitze el
diari per a fer l’anàlisi setmanal d’un exercici. Cada setmana els
propose un exercici que després corregim entre tots en classe. Mentre
fan l’exercici i després d’aquest han d’omplir la següent fitxa que
després posaran en el diari:
Exercici proposat. Què me pregunta l'exercici? Què he de saber per resoldre aquest exercici? Sé fer un esquema de l'exercici? Quins passos he de seguir per resoldre l'exercici? Quin
resultat espere d'aquest exercici? (Fes una estimació dels possibles
resultats que esperes de l'exercici abans de fer cap càlcul) Una vegada he intentat fer l'exercici, què és el que més m'ha costat? El resultat de l'exercici està d'acord amb l'esperat? Quines conclusions obtinc d'això? Què propose per a evitar les dificultats que he tingut en situacions paregudes a aquesta?
Cada
setmana llegisc tots els seus anàlisis, aleshores, amb les dificultats
que tenen i les seues propostes elabore una fitxa que situe en el fòrum
de l’aula virtual on ells poden seguir analitzant i discutint
l’exercici. Aquest tipus d’anàlisi el vaig posar en funcionament el curs
passat i la valoració per part dels alumnes va ser molt positiva, ja
que alguns me van comentar que els havia ajudat a entendre millor algun
tipus d’exercici. Veig convenient fer l’anàlisi d’alguns tipus
d’exercicis en el batxillerat, ja que després tenim la selectivitats i
tots sabem el que els demanaran.
Per
últim, ja que parle de diaris, indicar que amb els de 2n d’ESO també
els faig fer un diari d’aprenentatge, però en aquest cas en la llibreta.
Me pareix fonamental que l’alumne tinga clar que és el responsable del
seu procés d’aprenentatge i aquest tipus de mecanisme li fa reflexionar
sobre el que va aprenent i sobre els dubtes que té. En aquest curs
utilitzem els últims 5 minuts de cada classe per elaborar aquest diari.
M’agradaria que els lectors del bloc me comentaren en l’apartat dels comentaris les seues experiències amb el diari.
Postdata:
per activar el diari en moodle heu d’activar l’edició, anar on diu
afegeix en activitats i clicar on diu diari. Si no teniu activada
aquesta opció parleu amb el vostre administrador de l’aula moodle i
l’habilitarà.
Aquest curs he canviat la manera
d'impartir les classes en 3r de l'ESO. L'any passat, juntament amb
altres companys de física i química i assessorats per Sergio Mestre
vaig fer un seminari sobre treball col·laboratiu. Amb els alumnes
del curs passat vaig fer algunes activitats col·laboratives, però
el repte per a aquest curs era elaborar una sèrie d'activitats
atractives per a l'alumnat i on treballaren en equip.
No podia presentar una nova proposta
sense una profunda reflexió sobre el concepte d'avaluació. Per a
aquest aspecte m'ha ajudat molt la lectura del llibre de Neus Sanmartí 10 ideas claves: evaluar para aprender. També estar en
twitter m'ha ajudat molt a informar-me sobre aquest tema i poder
presentar aquest curs una proposta on prima l'avaluació formativa.
La meua proposta d'activitats per al
present curs la podeu trobar en la següent wiki:
Fer una proposta d'aquest tipus suposa
molta feina i un fort canvi tant per a l'alumnat com per al
professorat. Veig moltes pàgines on professors expliquen les seues
propostes i això ensenya molt a altra gent. Des d'ací jo també
aniré comentant com me va amb aquesta proposta. Agrairia els vostres
comentaris si algú segueix aquest bloc.
