Què és POGIL?

POGIL (process orientad guided inquiry learning) és un mètode per aprendre ciència amb activitats guiades on l'alumne ha d'indagar.La millor manera de veure com el mètode funciona és mirar el següent vídeo de presentació del mètode.

A mi em pareix que aquest mètode no és gens nou. La idea de que el professor deixa de ser el centre en una classe em pareix que és una constant en diferents mètodes que es venen proposant en els últims anys amb diferents noms. Aprenentatge col·laboratiu i construcció d'aprenentatges són constants que es venen repetim en els últims anys quan es parla de que hi ha que canviar la manera de donar les classes. Veiem alguna de les activitats del POGIL a mi em recorda als programes guia constructivistes que ja circulaven fa més de 20 anys i el principal problema de tot açò del POGIL és que es poden veure poques activitats de les que hi ha creades sense tindre que comprar un llibre. De les que he vist m'ha paregut interessant aquesta sobre el nucli atòmic i que pertany al llibre Chemistry: a guided activity. També es poden  veure més exemples d'activitats POGIL de biologia i química en el següent enllaç, però també són mostres de llibres.

També és interessant veure aquesta xerrada TED del creador del mètode Andrei Straumanis. Si d'aquesta xerrada s'elimina el nom POGIL queda una molt bona idea del que hauria de ser una classe de ciències.

Vídeos de motivació

Una de les majors dificultats del professor de física i química és l'actitud negativa de l'alumnat quan ha de cursar la matèria perquè li han contat que és una matèria molt difícil i que no es pot comprendre. Davant d'açò cada professor de física i química ha d'actuar i la millor manera és amb una bona proposta de d'activitats i tasques dins de l'aula. En aquest sentit algun vídeo de motivació de cara a l'alumnat pot ajudar.

Em sorprèn quan alguna persona ja llicenciada em comenta que mai va entendre la física i química i que creu que mai ho podrà fer. Crec que entendre la ciència bàsica ha d'estar a l'abast de tots i és una important tasca que tenim el professorat de ciències i en especial el de física i química, perquè la percepció que té la gent d'altres ciències com la biologia és molt millor. De cada promoció que entra en un institut pot ser que només dos o tres persones acaben estudiant física o química i uns quants més necessitaran aquestos coneixements. Evidentment hem de formar bé a aquestes persones. Però tots els membres de la promoció segur que tenen curiositat i els agrada entendre perquè passen determinats fets naturals. Una missió important d'una formació acadèmica bàsica és en primer lloc no matar la curiositat que tenen i en segon fomentar-la.

Dins de la idea que he explicat en paràgrafs anteriors tinc prepparats un parell de vídeos per als de 3r de l'ESO. Per què aquest curs? Perquè és el primer en que veuen una matèria anomenada física i química(igual en un parell de cursos si s'aplica la nova llei açò passarà en 2n d'ESO). Al principi de curs l'alumnat va molt al laboratori i juguen prou. El primer vídeo va en aquest sentit i és el següent:

Aprofitant les vacances de Nadal vaig preparar un vídeo el passat curs, que també he aprofitat aquest per felicitar-los les vacances i per motivar-los per al que queda de curs.

També volia posar ací un vídeo de motivació i a la vegada de promoció que vaig fer el curs passat per una fira solidària que es fa cada any en el meu centre i es diu La Botiga de la Pau. Els de 3r van fer un joguet anomenat el Fortune Teller Fish i vam promocionar la seua venda a través d'un vídeo i paral·lelament vam llançar un concurs en que tota la gent que el comprova podia guanyar un premi si explicava les bases científiques del joguets. En una propera entrada parlaré d'aquest joguet. El vídeo és el següent:

En resum, que al final el que importa és la proposta d'activitats que poden fer atractiva la física i la química i els vídeos de motivació són un simple complement.

Qüestió sobre inducció electromagnètica (TIMSS advanced)

Comence a analitzar una sèrie de qüestions que han estat alliberats per TIMSS i comente un poc com es poden utilitzar-los en l'aula. Espere suggeriments dels lectors en l'apartat de comentaris sobre el que ells farien. La primera qüestió és de TIMSS advanced i va sobre inducció electromagnètica. Aquesta és la qüestió.

Es situa una bobina dins d'un camp magnètic de manera que es produeix una corrent induïda I en la bobina que pots veure com varia en el diagrama I-t següent:

Quin dels següents diagrames representa millor la variació del camp magnètic.

La resposta correcta és la C i només el 34% del estudiants que van fer el test a nivell internacional la van contestar bé. Com a curiositat dir que el país que millor va contestar la pregunta va ser França amb un 50,1% d'encerts i el pitjor dels que va participar Dinamarca amb un 22,8% d'encerts i també ho va fer prou malament els Estats Units amb un 26,3%.

La veritat és que la pregunta té la seua gràcia i jo per utilitzar-la amb l'alumnat preferiria que explicaren l'elecció que fan més que triar una resposta perquè sí. Està clar que per resoldre-la hi ha que utilitzar la llei de Faraday Lenz. Està clar que per a produir-se la corrent induïda ha de varia el flux del camp magnètic i com la superfície de la bobina no canvia en aquest cas el que varia és el camp. A més, la intensitat és constant a trossos, unes vegades positives i unes altres negatives. Si s'analitza l'expressió matemàtica de la llei de Faraday Lenz que relaciona la intensitat de la corrent amb el flux magnètic tenim:

(els estudiants estan més habituats a utilitzar l'equació que relaciona la força electromotriu induïda amb el flux i pot ser que alguns es perden al fer relacionar la intensitat de corrent induïda amb el camp magnètic).

La intensitat és constant a trossos i s'obté derivant el flux magnètic. En el nostre cas és el camp magnètic el que varia i aquest ha de ser lineal perquè la derivada d'una funció lineal és una constant. A més, en el primer tros la constant és positiva i degut al signe menys que apareix en la llei de Faraday Lenz la pendent de la recta ha de ser negativa, cosa que passa en les respostes c) i d), però d) hi ha que descartar-la perquè raonant de la mateixa manera en els trossos en que la intensitat és constant i negativa la derivada del camp magnètic ha de ser positiva i això només passa en c).

Crec que una de les altres possibilitats que ofereix aquesta qüestió és que quede clar el que significa el signe negatiu en l'equació de la Llei de Faraday Lenz. Ha de quedar clar que vol dir que la corrent induïda que es produeix en aquest cas en la bobina han de tindre un sentit tal que s'opose a la variació del flux magnètic que les ha produït.

Una de les dificultats que li veig a la qüestió és que s'ha de raonar a partir de gràfiques i a l'alumnat li costa molt. Fa anys que no faig 2n de batxillerat, però en 1r tenen autèntiques dificultats cada vegada que apareix una gràfica i si això passa és igual perquè el professorat de física i química no treballem prou la interpretació de les gràfiques (al menys jo, és una autocrítica que em faig, encara que crec que és un fet comú per a molts professors).

Com introduir aquesta qüestió? Crec que es podria posar al principi d'una classe, deixar que la contesten de manera individual i que la discutisquen entre ells. Al final la qüestió hauria d'ajudar a entendre millor la inducció electromagnètica i tots els conceptes que hi ha al seu voltant. Una alternativa seria proposar una discussió de la qüestió a través d'un bloc d'aula o d'un fòrum de moodle o de qualsevol altra aplicació que el professor utilitze amb l'alumnat.

Nota: Aquesta qüestió l'he agafada de la pàgina de TIMSS i no té cap propòsit comercial, només educatiu i per això l'he publicada en aquest bloc. És una pregunta alliberada per TIMSS i com sempre el meu reconeixement. Moltes gràcies per a ells.

Quick_formule

Una de les dificultats dels professors de física i química en batxillerat és escriure fórmules orgàniques d'una manera fàcil. Hi ha diverses maneres de fer-ho perquè hi ha molts editors, però la majoria són un poc complicats o no massa còmodes de treballar. A mi el que més m'agrada és una extensió del open office (o també si voleu del libre office) anomenada quick_formule.

És curiós que siga sent la millor opció per a mi perquè fa anys que no l'actualitzen, de fet pareix un projecte prou mort i em segueix resultant molt fàcil escriure fórmules orgàniques amb aquesta extensió una vegada et mires el tutorial que porta.

Any darrere any busque si hi ha una cosa millor, però no la trobe. Segur que hi ha i si algú la coneix agrairia que m'ho comentara. Però el fet de poder escriure les fórmules amb el mateix processador de textos que utilitze sempre la fa molt simple per a mi.

Ací tens una imatge d'una fórmula escrita amb quick_formule.

I si la vols descarregar ací tens l'enllaç. Només es pot descarregar en el repositori d'extensions d'open office, encara que no has de tindre cap problema per instal·lar-ho en el libre office, que és el que utilitzen la majoria de gent.

Vídeopreguntes

En una primera entrada sobre vídeos vaig parlar de perquè tenia un canal de youtube i dels diferents tipus de vídeos que he fet. Ara en aquesta entrada analitze els vídeos que vaig anomenar vídeopreguntes.

Els primers vídeos que vaig fer eren vídeopreguntes. La idea era proposar qüestions de física o química en situacions o materials molt identificables per a l'alumnat de manera que relacionaren fets quotidians o fets amb objectes coneguts amb conceptes que passen en el dia i dia. La idea és que una física i química massa teòrica i descontextualitzada allunya a l'alumnat de l'autèntica essència d'aquestes ciències. Amb aquest tipus de preguntes tampoc és que es contextualitze molt, per a que enganyar-se, però combinats amb altres elements poden ser útils.

Així, per exemple, vaig gravar el velocímetre des de dins d'un cotxe per a que entengueren més sobre el concepte d'acceleració. I una de les dos qüestions per a que parlaren d'acceleració i de les seues components normal i tangencial els de 1r de batxillerat és la següent:

Crec que la idea de veure que la física i la química es troba en quasi tots els fets de la vida diària és interessant i algunes de les vídeoqüestions que vaig preparar tenen la seua gràcia i poden servir per utilitzar-les en classe o a través d'algun fòrum de moodle (sí, encara sóc dels que utilitza moodle) o d'un bloc d'aula. Sempre dóna l'oportunitat a que l'alumnat participe, discutisca, expresse el seu punt de vista i això està bé. Les vídeopreguntes que vaig preparar són el que són i donen per al que donen, però estic content d'aquestes preguntes.

De totes les vídeopreguntes que vaig fer la que més èxit va tindre i la que més m'agrada és una anomenada orxata o suc de taronja. Li vaig dedicar una entrada a aquesta qüestió en 2011 a aquesta qüestió.

Ara no faig massa aquest tipus vídeos perquè estic fent altres tipus de vídeos, però em pareix que és un bon tipus de vídeos. Ací tens la llista de reproducció de totes les videopreguntes que tinc en el meu canal:

En properes entrades parlaré d'altres tipus de vídeo que he fet.

Canal MultiMonfer, un canal de youtube molt recomanable

Si eres professor de física i química o t'agraden aquestes matèries et recomane el canal de youtube del professor Joan Llorenç Monferrer Pons que treballa a l'IES Broch i Llop, anomenat canal MultiMonfer on podràs trobar molts experiments de física i química. Em pareix molt destacable la bona edició dels vídeos. Ja he comentat en aquest bloc que em pareix molt complicat fer un bon vídeo i Llorenç ho aconsegueix.

Llorenç destaca pel seu treball al laboratori i els seus alumnes han sigut dos anys finalistes del concurs reacciona, en els anys 2011 i 2014. En una anterior entrada ja vaig penjar un vídeo de Llorenç, que de moment té 34 vídeos en el seu canal. Ací tens l'últim que ha pujat a data de la publicació d'aquesta entrada, que es titula difusió de gasos, però el millor és que visites el seu canal si tens un poc de temps perquè segur que t'agraden els seus vídeos.

Recursos educatius de la American Chemical Society (ACS)

La American Chemical Society és una associació que té com objectiu millorar la vida de les persones a través del poder transformador de la química. No és una associació que s'encarrega només de temes educatius, però té recursos molt bons des de el punt de vista de l'ensenyament i l'aprenentatge de la química. El que vaig a comentar a continuació no és cap novetat, ja porta anys en internet, però em pareix que té una bona qualitat i em pareix interessant compartir-lo en el bloc.

En aquesta entrada vaig a comentar els recursos gratuïts de ACS. En primer lloc he de destacar la revista ChemMatters. És una revista de pagament, però es poden descarregar alguns articles lliures de manera gratuïta i guies del professor per utilitzar els articles dins de l'aula. A més, algun d'aquestos articles es poden descarregar en castellà. La veritat és que alguns dels articles poden despertar la curiositat de molts estudiants i a més ajuda a fer una de les coses més complicades per al professors que és connectar els conceptes més teòrics que es veuen a classe amb la vida diària de les persones.

Per una altra banda destacar dos llibres gratuïts que són molt bons per a professors amb dos web, una per a cada llibre.

Inquiry in action. Investigating matter through inquiry és un llibre per aprendre química a través de la indagació per a xiquets entre 9 i 14 anys. Està plena d'activitats interessants i la manera en que les proposa com s'han de dur a l'aula també ho és.

En la mateixa línia que la publicació sobre indagació hi ha que destacar el llibre Middle school chemistry que també té molt bones propostes per a fer en l'aula. Per cert, molt suggeridor el que diu a la seua web: ensenyar ciència fent ciència. A més, algunes de activitats estan traduïdes al castellà.

La ACS també té recursos de pagament, però amb els que té lliures hi ha molt per aprofitar.