Análisis de como aplico las subcompetencias científicas en el aula

Hay 10 competencias dentro de la competencia matemática y científica-tecnológica. Dentro de estas competencias se definen 10 subcompetencias (3 científicas y 7 matemáticas). Voy a analizar mis fortalezas, debilidades, oportunidades y amenazas que suponen que los alumnos adquieran estas subcompetencias.

 Fortalezas.

Entre mis fortalezas cuando aplico estas competencias puedo afirmar que en la ESO en mayor o menor medida las aplico todas en la aula, especialmente en la ESO donde en los últimos 6 años he llevado a cabo un trabajo conjunto con los compañeros de física y química de mi instituto y con compañeros de física y química de otros institutos que ha consistido en elaborar tareas a partir de los objetivos de evaluación. Esto hace que se puedan trabajar de un modo natural todas las subcompetencias.

Conectado con lo primero he de decir que el trabajo en algunas subcompetencias como comunicar pruebas científicas, explicar fenómenos científicamente, diseñar estrategias para resolver problemas, matematizar o utilizar herramientas matemáticas. en principio debería ser un análisis esquemático, pero tiendo a escribir demasiado alguna veces.

El trabajo en el laboratorio lo he ido mejorando mucho en los últimos años, creando situaciones donde los alumnos hacen pequeñas investigaciones más que hacer experimentos como simples recetas de cocina.

Debilidades.

Sobre mis debilidades tengo que decir que he de mejorar en el trabajo en competencias en el bachillerato. El hecho de que en la ESO tengo desdoblamientos y pueda ir al laboratorio y en el bachillerato tengo siempre 35 alumnos sin opción de ir al laboratorio me dificulta el trabajo, pero he de mejorar en este aspecto, pero no me resulta fácil.

Otra debilidad es que debería mejorar la coordinación con compañeros de otros departamentos didácticos de mi centro que trabajan mucho la competencia matemática y científica-tecnológica (los departamentos de matemáticas, biología y geología y el de matemáticas).

Tengo que mejorar en poner más énfasis en algunas subcompetencias, especialmente las que no he mencionado en el apartado de fortalezas. 

El desarrollo de una buena tarea requiere tiempo y es una tentación continua dejar un poco de lado la tarea y darle casi toda la importancia a los contenidos.

Oportunidades.

Todo este trabajo me permite seguir aprendiendo de mis compañeros y trabajar codo a codo con ellos.

Me gusta crear buenas tareas, aunque no es nada fácil. Aunque tengo un buen entorno, con excelentes compañeros con los que trabajar y compartir lo que hago muchas veces tengo dudas y espero aprender bastante en este MOOC para seguir creciendo.

Todo este trabajo supone una fuente de motivación para desarrollarme como profesor.

Amenazas.

Cuesta mucho desarrollar buenas tareas y estas hay que ir adaptándolas al alumnado. Esto supone mucho tiempo de trabajo y esto pasa en un escenario en que a los profesores se nos ha aumentado la carga lectiva.

Los continuos cambios en las leyes educativas no permiten desarrollar un buen trabajo a largo plazo, aunque es de suponer que el tema de la competencias va a seguir por un largo tiempo.

La importancia de un enfoque integrado de la matemáticas y las ciencias

Las matemáticas y las ciencias son básicas en una sociedad como la que vivimos. Hace unos años Europa se dio cuenta de que se enfrentaba a un grave problema: cada vez menos gente quería estudiar carreras científicas o ingenierías. ¿Qué solución se podría tener ante este problema? Para encontrar la solución se le encargó al antiguo ministro francés Michel Rocard que dirigiendo a un grupo de expertos elaboró el informe Rocard que se puede leer completo y en castellano en el enlace. Lo más destacable es que el informe aconseja un enfoque diferente a la hora de enseñar ciencias fomentando las pequeñas investigaciones en el aula. Se trataría de fomentar más pequeñas investigaciones, aprendizaje partiendo de la curiosidad del alumnado, mezclar trabajo individual y en grupo más que aprender conceptos y reproducir una información. En este sentido, ya se ve la importancia de una competencia matemática y científica integrada.

La importancia de este enfoque integrado no sólo se ha visto en Europa. También en Estados Unidos se ha visto y se agrupa todo esto bajo el acrónimo STEM. Hay miles de página web y artículos informando sobre el tema, pero si hay que destacar uno me parece interesante destacar la página enlazada que sería la de un lobby para fomentar este tipo de enseñanza integrada de las matemáticas y las ciencias en Estados Unidos dando más importancia a la investigación que a la reproducción de un determinado aprendizaje.

Parece cada vez más evidente, por diferentes motivos, que es necesario un aprendizaje más integral para las matemáticas y las ciencias fomentando la indagación. También es interesante destacar que a partir de lo que se puede leer en los enlaces existe un lugar donde los intereses de las industrias y el de la pedagogía convergen. Ese lugar se llama STEM.

Projecte de 3r ESO física i química vist a través dels blocs dels alumnes

Així és el projecte de física i química de 3r vist a partir dels blocs de l'alumnat.

Neus Sanmartí parlant sobre didàctica de la ciència

Em pareix molt interessant el que va dir Neus Sanmartí en el Hangout de #directic del Educalab. Del que va dir em queden en:

Han canviat moltes coses en els últims 50 anys, però s'ensenya molt igual que fa 50 anys. En alguns casos hem anat cap arrere.

La finalitat seria ajudar a entendre a l'alumnat a tractar de resoldre les incerteses que genera aquest món. Això implica un altre tipus de coneixements respecte al que es pensava fa uns anys.

Encara seguim amb formes molt tradicionals d'ensenyar.

Els canvis són difícils perquè els professors han estat a l'altre costat i la major part dels professors pensen que s'ha d'ensenyar com ells aprenen. Els professors tracten d'ensenyar com a ells es va anar bé, però això no implica que sempre haja d'anar bé.

El major canvi d'un professor es fa durant el primer any de professor. Els professors comencen a treballar en instituts on es segueixen mètodes molt tradicionals i això fa que obliden tot el que han aprés en la fase de formació. El primer any de docència és més important que tots els anys de formació i els posteriors de docència.

Hi ha molts professors innovadors, però pocs centres que ho són. És un centre sencer el que hauria de ser innovador.

L'ensenyament ha sigut molt transmissor i ara s'intenta que l'alumnat invente. Que l'alumne aplique coneixements per construir alguna cosa. Hi ha un impuls des de fora del sistema educatiu per a que l'ensenyament siga d'aquest tipus. 

Es comença amb problemes reals per a discutir a fer i per això hi ha que tindre coneixements. Els coneixements no venen al principi, venen després. 

La competència científica és la capacitat de fer-se preguntes i tindre recursos per veure si quan es dóna una resposta a la pregunta això té fonament o no. 

PISA proposa que totes les persones han de ser crítics si una determinada resposta està fonamentada o no. Entén que tot el món no pot ser creador de coses, però si ha de tindre criteri per saber si una determinada explicació té sentit o no.

Aprendre és prendre decisions de millora i canvi. Això és l'aspecte més important de l'avaluació. L'acció més important de l'avaluació no són les notes.

Equivocar-se és normal. Si uns alumnes ho fan tot bé és perquè ja s'ho saben o han copiat.

Per a saber hi ha que saber parlar i escriure.

Fins ara ensenyàvem a aprendre per repetir informació.

En ciències és molt important ser un lector crític. 

Els professors llegeixen molt poc, sobre tot d'investigació. Els professors de ciència estan més al dia de coneixement científic que de coneixement pedagògic. 

En els dos últims anys hi ha com un clic perquè hi ha gent que està dient prou i ens posem a fer un canvi a fons. Hi ha un moviment molt ampli en moltes escoles que estan fent un canvi. 

Els centres que han fet un canvi veuen que els estudiants estan treballant i motivats. Està per veure si aprenen més. Menys segur que no. Hi ha un canvi de tendència molt gran.

Una escola hauria d'estar molt en contacte amb la comunitat on està situada. 

No té sentit una escola separada de la vida dels alumnes.

Per veure tot el que diu Neus Sanmartí, que és molt més que he posat ací, resulta molt interessant mirar:

Anàlisi del llibre Assessment 3.0 de Mark Barnes (2a part)

En aquesta segona entrada sobre el llibre Assessment 3.0 de Mark Barnes s'analitzen els capítols 4, 5, 6 i 7 del llibre.

Capítol 4. Experiència en un institut.

El capítol 4 narra quan aquesta experiència d'una classe sense notes es duu a terme en un institut en Texas. S'agafa un grup d'alumnes, molts d'ells que no acaben d'anar bé i es veu com van progressant. El millor de tot és que aquestos alumnes quan s'enfronten a una prova externa rendeixen molt que en una classe amb notes. En el capítol està molt bé com s'analitza com alguns alumnes avancen.

Capítol 5. Involucrant als estudiants.

En aquest capítol s'analitza en la importància d'involucrar a tots els estudiants en aquest mecanisme. Quan més diàleg hi haja entre professor i alumnes major serà l'aprenentatge d'aquestos. Una part molt interessant és quan l'autor explica com amb uns determinats ítems preparats se li pot donar feedback molt ràpidament a molts alumnes. També destacable que l'alumnat va construint un portfoli amb les seues dificultats i com les va superant. A partir d'ací hi ha un testimoni molt important de com evolucionen els alumnes. També es veu com si molts professors treballen d'aquesta manera es poden elaborar informes molt complets que algunes universitats americanes comencen a acceptar per entrar en elles.

Capítol 6. Retroalimentació en el món digital.

L'autor comenta com ha ant utilitzant, al principi, alguna plataforma LMS (del tipus de moodle, però ell utilitzava una altra. Després ho va combinar amb la construcció de blocs per part de l'alumnat en aplicacions externes a la plataforma LMS per a que tot resulte més atractiu. Finalment també analitza com utilitzar xarxes socials, com twitter o instagram, per interaccionar amb els alumnes. Està clar que ben utilitzat el món digital és una gran manera d'interaccionar amb l'alumnat.

Capítol 7. Consells per a l'èxit.

En aquest capítol l'autor dóna alguns consells per aplicar aquest mètode amb èxit. Resulta important involucrar a altres professors, als alumnes i als pares en aquesta manera d'avaluar, que responsabilitza a l'alumne i el posa com a líder del seu propi aprenentatge. També és molt important autoanalitzar-se per cada vegada anar donant una millor retroalimentació als alumnes.

Al final el llibre té una conclusió i uns apèndixs on es troben fitxes molt útils si es vol treballar amb aquesta idea de l'aprenentatge sense notes.

Personalment m'ha resultat una lectura molt interessant. El fet de posar l'avaluació formativa en primer pla resulta molt interessant. Relacionat amb aquest llibre he trobat dos lectures més que poden ser interessants i les pose en la meua agenda. Són:

- Hacking Assessment: 10 Ways to Go Gradeless in a Traditional Grades School (Hack Learning Series Book 3) de Starr Sackestein
- Teaching Students to Self-Assess: How do I help students reflect and grow as learners? de Starr Sackestein

Anàlisi del llibre Assessment 3.0 de Mark Barnes (1a part)

La veritat és que des de que vaig veure aquest llibre en Amazon vaig pensar que l'havia de llegir, perquè un llibre que en la portada diu: tira la teua llibreta de notes i inspira l'aprenentatge em pareix que promet i molt.

Així que el vaig posar en la meua llista de desitjos i una vegada que he trobat temps per llegir el llibre l'he comprat i he començat a llegir-lo.

En primer lloc dir que no és un llibre massa llarg. Des de la introducció fins a l'últim apèndix té 124 pàgines.

Després d'una breu introducció per part de l'autor comencen els capítols. Fins ara he llegit tres capítols sencers, que passe a comentar breument.

Capítol 1. Els problemes amb l'avaluació 2.0.

Mark Barnes fa una descripció dels problemes de l'avaluació actual que tenim que al final ho fem com ho fem consisteix en posar una nota i resumint ens diu que el sistema actual d'avaluació està més dirigit a ser punitiu en els errors que fa l'alumnat que a que aprenguen d'ells. Està més centrat en que l'alumnat obtinga bones notes que en l'aprenentatge i finalment tot aquest sistema crea un entorn on li resulta molt complicat créixer a l'alumnat.

El capítol està ple de bones reflexions i em quede amb una afirmació de l'autor que diu que alguns professors fan servir les notes com a substitutiu dels instruments que antigament s'utilitzava per infringir dolors corporals. També em pareix molt resultat la reflexió que fa l'autor que donats uns criteris per puntuar un treball o examen, segons el que es valore cada part del treball un alumne pot passar de tindre una nota molt alta a una molt discreta fent el mateix. El pitjor de tot és que molts centres classifiquen per nivells als seus alumnes en funció d'aquestes notes.

Una altra cosa que m'agrada del llibre és que al final de cada capítol deixa una sèrie de preguntes obertes per a reflexionar. Sense dubte seria un llibre per a llegir amb companys de claustre. És curiós que en aquesta època en que tots els instituts tenen un pla lector no es contemple que els professors llegisquen aquest tipus de llibres de manera conjunta i reflexionen sobre ells.

Capítol 2. Quan 2+2 no és igual a 4.

Aquest capítol m'encanta. En ell explica com el sistema de notes que tenim que suposadament és molt objectiu pot acabar sent molt subjectiu. Conta dos experiències.

La primera és una reunió de professors en Boston, on se'ls comenta el treball que se li ha manat a un alumne, s'indica el que ha fet l'alumne i es diu als professors presents per grups que posen una nota. Com passa en aquestos casos la disparitat de criteris és impressionant.

El segon és una matriu d'avaluació d'un professor de matemàtiques que fa a l'alumnat crear una presentació amb Prezi per demostrar que dominen el tema de les equacions. La matriu pareix molt ben dissenyada i inclou diferents apartats. L'autor mostra que segons el pes que se li done a cada apartat la nota de l'alumne pot ser molt diferent.

Per tant és molt evident que hi ha molta subjectivitat en el tema de les notes.

Capítol 3. SE2R. Una fórmula per al canvi.

Fins ara l'autor havia intuït que tenia un mètode que era millor que les notes i en aquest tercer capítol ho explica. Aquest mètode es basa amb la interacció contínua amb l'alumne i s'anomena SE2R (Summarize, Explain, Redirect, Resubmit). Seria alguna cosa així com: resumir, explicar, redirigir i tornar a presentar-ho.

En la part de resum se li indica a l'alumne el que ha fet en una o dos línies. Si fóra la memòria d'una pràctica de laboratori seria alguna cosa així com: has presentat una memòria de laboratori de la pràctica en que es determina el volum d'un sòlid irregular de densitat major que l'aigua. (L'exemple és de la meua collita, no ho posa el llibre). En aquesta part es tracta de situar a l'alumne. Crec que l'autor utilitza per interaccionar amb l'alumnat alguna plataforma tipus Edmodo o Moodle i per això ha de situar a l'alumne.

En la part d'explicació hi ha que escriure el que l'alumne ha aconseguit i el que li falta. Seguint amb l'exemple de la pràctica es podria posar alguna cosa així: a partir de la memòria presentada tens clar els instruments de laboratori que s'utilitzen, com es determina la massa de l'objecte i com es fan el càlcul per determinar la densitat una vegada saps quina és la massa i el volum de l'objecte. El que no queda clar és com es determina el volum de l'objecte.

En la part de redirigir hi ha que convidar a l'alumne a que millore el seu treball. En l'exemple que estic posant seria alguna cosa com: Podries reescriure la part de com es calcula el volum de l'objecte. Seria interessant que explicares clarament com es fa lectura en una proveta. Podries acompanyar l'explicació amb imatges que il·lustren el procés.

La part de tornar-ho a enviar és un simple recordatori per a l'alumne de que informe al professor de que hi ha canvis en el treball. Es podria posar d'aquesta manera: si fas canvis en el teu bloc escriu-me i m'ho fas saber.

Com a resum dir que els tres primers capítols d'aquest llibre m'han agradat molt i quan llegisca més els aniré contant en aquest bloc. I una pregunta que igual t'estàs fent com a lector: si l'autor del llibre no posa notes i al final de cada trimestre ha de presentar una nota perquè la llei l'obliga, com ho fa? Cada alumne al final de cada trimestre li escriu una carta defensant la nota que es mereix i el professor i l'alumne fan una reunió on pacten la nota que eixirà en el butlletí. Açò m'ha paregut molt interessant.

Si algú està interessat en el llibre segur que li agradarà afegir-se al grup de Facebook Teachers throwing oot grades o seguir en twitter el hashtag #ttog.

Projecte sobre contaminació atmosfèrica. 1r trimestre. Alguns detalls importants del que ha passat.

Aquest trimestre els alumnes de 3r d'ESO de l'IES Llombai en la matèria de física i química han començat el projecte sobre contaminació atmosfèrica. Havien de preparar dos textos i fer una autoavaluació. Per presentar els projectes cada alumne té un bloc i tot el que va fent ho posa en el seu bloc.

El primer text era general, on explicaven la contaminació atmosfèrica en general i després descrivien l'efecte hivernacle, el forat de la capa d'ozó i la pluja àcida. Després havien d'escollir un problema concret (la contaminació del transport per exemple) explicar com afecta aquest problema i proposar solucions. A banda, podien anar preparant mapes mentals o fer valoracions sobre com anava el projecte.

Respecte a l'autoavaluació  des del principi coneixien la matriu d'avaluació amb que es posa la nota i en l'última part del projecte s'havien d'autoavaluar cada part de manera raonada i posar-se una nota.

Algunes consideracions sobre el que ha passat.

- Cada vegada que un alumne entregava un treball jo li comentava en el seu bloc i per a mi tenia la seua nota interna, però l'alumne no la sabia i podia decidir si millorava el seu treball a partir dels meus comentaris o no. Hi ha alumnes que han anat millorant el seu treball 2 i 3 vegades, la qual cosa els ha permés dos coses: aprendre més, perquè amb la interacció del professor ha entés que estava fent pitjor i millorar-ho. Per una altra banda com ha millorat al final la nota ha sigut millor. Considere que donar-li oportunitats per a que els alumnes milloren els treballs és molt positiu per a ells, perquè en aquest cas han millorat aspectes, com ortografia, redacció o recerca i síntesi d'informació.

- Com a professor de física i química estic molt satisfet que alguns alumnes hagen comentat que a partir del seu bloc de física i química han millorat l'ortografia. Així, utilitzar correctors com el softvalencià ajuda molt a l'alumnat, ja que no només es millora ortografia, sino també l'estil.

- La nota mitjana que s'han posat els 52 alumnes que han entregat l'autoavaluació fins ara és de 7,31 i la del professor de 7,43. Això representa un error relatiu del 0,27%. Crec que indica que l'alumnat amb uns objectius clars que ha d'assolir i com es valora això és capaç d'autoavaluar-se d'una manera molt objectiva. Això li permet saber quins punts de millora té. 

- Que cada alumne tinga un bloc crec que és molt potent, però gran part d'aquesta potència es perd quan només utilitzen aquest bloc per a una matèria. Seria millor que utilitzaren el bloc per a més matèries.