diumenge, 16 d’octubre del 2011

L'espasa màgica

Inicie aquesta segona entrada dedicada als joguets científics amb dos xicotetes històries que m’han passat amb l’instrument del que parle hui: l’espasa o la vareta màgica (fun fly stick)

El primer any que se donava Ciències per al Món Contemporani dins del currículum de 1r de batxillerat me va tocar un grup de batxillerat humanístic i la tutoria d’aquest grup. El curs començava amb el tema d’astronomia i  hi havia que parlar de les quatre tipus forces que apareixen en la natura. Aleshores vaig decidir utilitzar l’espasa per a que observaren que les forces electromagnètiques eren molt majors que les gravitatòries. Quan van entrar els alumnes a l’aula ja estava jo dins. Aleshores vaig traure l’espasa i els vaig preguntar: creieu que aquesta espasa pot fer més força que tota la Terra?  Els alumnes van riure molt al principi i els vaig ensenyar com funcionava l’espasa, cosa que va facilitar una conversa distesa sobre diferents conceptes de física on van aparéixer diferents qüestions d’electricitat o sobre la gravetat. La meua impressió era que se van quedar molt contents amb el joguet i el millor va vindre al dia següent en la reunió de pares que tenia. Va ser una reunió tranquil·la i al final d’ella me va preguntar una mare: i a nosaltres no ens ensenyes l’espasa? En aquell moment vaig vore que molts dels alumnes havien arribat a casa entusiasmats amb l’espasa. Era un èxit que un grup de batxillerat humanístic arribara a casa i parlara d’una classe de ciències i tot gràcies a aquest joguet tan impactant.

Ara contaré la segona història, que va passar fa pocs dies. Un alumne de 1r de batxillerat     que havia tingut en 3r de l’ESO me va demanar que ja que estàvem en el tema de models atòmics que portara l’espasa i quan un altre companys li va preguntar per eixe joguet, el primer li va explicar que amb aquest joguet se podia vore que que les forces electromagnètiques són molt majors que les gravitatòries. Està clar que no només recordava el joguet sinó que se veia que havia aprés amb ell. Així que, no vaig dubtar en portar l’espasa a l’aula.


Després d’aquestes dos històries passe a descriure aquest joguet. L’espasa és un xicotet generador de Van der Graaf. Quan s’acciona un botó que porta el joguet se genera una xicoteta càrrega electrostàtica que fa carregar a uns cintes metàl·liques que ja venen junt amb l’espasa quan la compres. Quan aquestes cintes se carreguen adopten diferents formes en l’espai, ja que al tindre un excés d’electrons aquestos se repel·leixen entre ells i s’adopten formes tridimensionals molt boniques.

Quan la cinta cau li poses l’espasa per baix, dispares i com les càrregues negatives se repel·leixen entre sí estem fent una força que fa pujar a la cinta amb la figura adquirida. Quan la cinta, amb la forma tridimensional formada, toca un objecte (o la toques amb un dit) se descarrega i torna a ser una simple cinta metàl·lica.

El millor d’aquesta espasa és que se pot utilitzar en tots els cursos. En 2n, 3r i 4t d’ESO se pot utilitzar quan se parla de l’àtom per vore que aquest és neutre. Amb l’espasa se veu que les forces electromagnètiques són molt major que les gravitatòries (un joguet prou simple que poden utilitzar xiquets de 5 anys fa més força que tota la Terra) i això els ajuda a entendre a que si la força que domina el món és la gravetat és gràcies a que els àtoms són neutres.

També se pot utilitzar en batxillerat, en qualsevol curs de física i química de 1r de batxillerat o en ciències per al món contemporani perquè aquest joguet sempre aconseguix que els alumnes parlen i podem obtindre bones converses amb ells.

I amb l’espasa se poden fer moltes més coses i per això vos deixe aquest vídeo on s’expliquen.




Després de vore el vídeo se posa de manifest que aquest joguet pot servir per animar moltes classes. Així, se pot utilitzar també en el tema d’enllaços químics, per vore que la molècula d’aigua és polar o donar-li molts més usos.

Aquest joguet no és fàcil d’adquirir en tendes espanyoles, però molt fàcil a través de la xarxa. Només hi ha que posar fun fly stick en qualsevol buscador i se troben diferents opcions per poder-la comprar.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Slinky


Amb aquesta entrada inicie una sèrie dedicada als joguets científics i els usos que faig d'aquestos objectes en l'aula. Els joguets són una font de motivació molt gran per als alumnes i a vegades tornen a demanar que utilitzem algun joguet del que han gaudit en cursos anteriors.



L'slinky és un joguet clàssic, només és un moll molt llarg i que qualsevol professor de física i química pot utilitzar en diferents alguns temes com l'energia, però  sobre tot  s'utilitza en el de les ones. A mi m'agrada utilitzar-lo en 1r de batxillerat quan ix el tema de la radiació electromagnètica.

Els alumnes no han vist ones en l'ESO (o l'han vist molt poc). Aquest tema es tracta més extensament en 2n de batxillerat i en 1r no se li pot dedicar massa temps a aquest punt. Així que si s'ha d'assolir el concepte d'ona transversal res millor que jugar en l'slinky.

Amb l'slinky se pot vore molt fàcilment la forma de l'ona transversal i s'entén ràpidament que significa això que un punt vibra perpendicularment a la direcció de propagació de l'ona. A partir de vore aquest joguet en acció és molt fàcil comprendre els conceptes de longitud d'ona o de freqüència. Ací vos deixe un vídeo d'un professor americà on s'explica com obtindre ones longitudinals, transversals i estacionaries amb aquest joguet.



Per cert, me pareix molt interessant la lectura d'aquest article sobre joguets científics de Vicente LópezGarcia en la revista Apac-Eureka en que diu que està bé lligar un mocador en qualsevol punt del moll perquè així quan se crea l'ona transversal se veu que aquest se mou en vertical i això significa que qualsevol punt del moll vibra sobre la posició de l'equilibri i l'ona al final el que fa és transportar energia i no matèria. L'altre dia, un alumne després d'utilitzar l'slinky me va dir que no li havia quedat clar això de que l'ona transporta energia però no matèria i crec que amb aquest detall se li haguera quedat més clar.

També m'agrada molt per introduir les ones aquesta pàgina que va guanyar un premi del Ministeri d'Educació. No m'estranya perquè la pàgina està molt bé. Molts alumnes m'han comentat els últims anys que aquesta pàgina els ha ajudat millor a entendre molts conceptes.


divendres, 7 d’octubre del 2011

Orxata o suc de taronja?


Fa uns mesos vaig descobrir una qüestió clàssica en els països anglosaxons. Aquesta qüestió parteix de dos volums iguals de líquids diferents, de manera que traslladem una certa quantitat del primer líquid al got de segon, el mesclem homogèniament i tornem a traslladar la mateixa quantitat de líquid del segon got al primer. Aleshores la pregunta és: on hi ha més volum del líquid original?

Clàssicament se formulava aquesta pregunta amb te i llet, però jo vaig descobrir aquesta qüestió de la mà de Dan Meyer que la plantejava amb CocaCola i Sprite. Me va agradar molt la qüestió i vaig decidir que faria un vídeo amb productes valencians i he utilitzat orxata i suc de taronja. Ací teniu el vídeo que he preparat per la ocasió amb la pregunta plantejada.


La setmana passada li vaig plantejar la pregunta als alumnes que tinc aquest curs de 1r de batxillerat i el vaig fer, aprofitant que a principi de curs apareix el tema de les dissolucions. Ho vaig fer a partir del fòrum de l'aula virtual.

Haguera pogut plantejar aquesta qüestió en classe i discutir-la, però m'agrada plantejar aquestes preguntes que grave en vídeo a través del fòrum perquè els permet als alumnes disposar de molt de temps per a contestar-la i reflexionar sobre la resposta. Tinc algunes preguntes formulades en format de vídeo gravades i m'han donat un bon resultat.

Aquesta qüestió és interessant per als alumnes perquè tots donen una resposta a la pregunta plantejada encara que no sàpiguen res sobre dissolucions, alguns de manera més reflexiva que altres i això permet encetar una interessant discussió entre ells com així va passar.

Molts alumnes se van posar a opinar ràpidament sobre la qüestió i van haver respostes de tots els colors. Els primers que van contestar van dir que hi havia més quantitat d'orxata perquè, al principi, se trasllada del primer got al segon, però després se retorna una part, cosa que no passa amb el suc de taronja. Algú va dir que més de suc de taronja perquè se transportava menys quantitat d'aquest líquid del segon got al primer. Va tardar un temps, però un primer alumne va donar el resultat correcte: hi ha la mateixa quantitat de líquid en els dos gots.

Aquest alumne va acompanyar el seu raonament, prou correcte, però encara un poc imprecís, amb un esquema i va ajudar molt als seus companys. En eixe punt molts alumnes van començar a vore que eixa era la resposta correcta i van començar a millorar la resposta del primer. Aleshores va passar el que considere més interessant: una alumna que al principi havia dit que hi havia més orxata que suc de taronja va escriure que havia estat pensant sobre la qüestió i que havia vist que hi havia la mateixa quantitat en els dos gots i ho va explicar amb el següent esquema:

L'alumna va acompanyar l'esquema del següent raonament:

Jo he tornat a veure el vídeo i he pensat, he fet un dibuix també calculant i me he donat compte que els dos gots tenen el mateix volum. Agarrem una "O" del got d'orxata i la posem en el got de suc, així que hi haurà en el suc 6 "S" i una "O". Si mesclem les 6"S" en la "O", donarà en cada "S" 1/6 de parts de la "O". Al agarrar la mateixa quantitat que abans de volum del got d'orxata agarrarem 1/6 de "O" i 5/6 de "S" , aleshores hi haurà el mateix volum.

Es tracta d'un raonament molt correcte. Altres companys també van raonar correctament la qüestió, però amb una expressió més imprecisa del que passa, encara que s'observava que entenien la resposta.

Al final els vaig enviar a un enviar a un enllaç on se troba un raonament matemàtic de la resposta, al principi aplicat a un cas particular i després al cas general.

Resumint, que me pareix una qüestió molt interessant per alumnes de 1r de batxillerat perquè per al seu nivell és assolible i ni és molt fàcil ni impossible. Té un nivell de complexitat que els pot fer pensar i discutir entre ells. A més, la simplicitat d'aquest experiment fa que no necessiten cap coneixement previ per parlar sobre ell.

I també me pareix interessant poder discutir algunes qüestions en el fòrum de l'aula virtual, perquè no estem limitats en el temps com en classe i fa que els alumnes puguen argumentar i variar el seu pensament a partir de la discussió amb companys. En aquesta qüestió, com a professor només vaig intervindre per a plantejar la qüestió i per a penjar el resultat. Tota la discussió va ser els alumnes. I això els aproxima al que representa el treball científic, on les hipòtesis que se fan han de ser raonades i on existeix una forta discussió.

Per cert, aprofitant aquest vídeo sobre l'orxata i el suc de taronja he preparat una activitat per als de 3r d'ESO que faré més endavant.

M'agradaria que algun lector del bloc posara en els comentaris si coneix altres qüestions que se puguen plantejar en el fòrum de l'aula virtual o si ha experimentat amb aquesta qüestió quines valoracions ha fet.

dijous, 6 d’octubre del 2011

El diari de moodle

Aquest és el quart curs que utilitze la plataforma moodle amb els alumnes. Hi ha molta gent favorable a moodle i dins de la comunitat educativa també he llegit alguna que altra crítica a l’ús de moodle, en el sentit de que si tots utilitzem aules tancades se perdria el sentit de lliure informació a través de la xarxa. Estic d’acord amb l’última apreciació, però pense que també és important tindre una certa intimitat entre professors i alumnes i moodle ens la dóna. No vaig a fer-li una crítica a moodle ací, sinó a parlar d’una ferramenta molt simple i interessant que tenim dins de moodle: el diari.

El diari s’activa en 3 minuts (o menys) i simplement es tracta d’un espai on l’alumne va escrivint en un processador de textos, grava el que ha escrit i això només el pot llegir el professor i el mateix alumne. Cada vegada que l’alumne entra pot escriure a continuació del que havia escrit i el professor li pot escriure sobre el que l’alumne ha comentat.

La principal característica d’aquesta ferramenta és que a mi me dóna una important font de comunicació amb l’alumnat. Partint de la base de cada persona ha de gestionar el seu aprenentatge i la resta de la comunitat que hi ha al seu voltant l’ha d’ajudar me pareix que el diari juga un paper molt important dins del procés d’ensenyament-aprenentatge. Així, per exemple, en 3r de l’ESO tinc a cada alumne dos hores a la setmana i dins d’eixes hores me resulta molt difícil parlar amb ells. El diari me permet tindre un contacte permanent amb cadascú d’ells.

A través del diari l’alumne reflexiona sobre el que ha entés, sobre que pot fer per a resoldre els seus dubtes i sobre la dinàmica del grup. Al mateix temps el professor rep informació sobre que saben els alumnes, que és allò que més els costa i té una informació contínua sobre el funcionament de les classes. Això ens permet crear mecanismes per a que els alumnes puguen superar les seues dificultats i també per a canviar la forma d’interactuar amb ells. Me pareix que és una eina fonamental per a posar en funcionament l’avaluació formativa i crear un procés de retroalimentació molt positiu amb l’alumnat.

O siga, que a banda de les percepcions que tenim amb les classes amb el diari aconseguirem molta més informació sobre el procés d’aprenentatge.

Però, com utilitzar el diari? Poden escriure el que vulguen? Hi ha que posar-los un guió? Aquestes preguntes tenen respostes molt obertes i ací vos deixe el que jo estic fent ara en dos cursos diferents: en 3r d’ESO i en 1r de batxillerat.

Als de 3r d’ESO pense que al principi és molt important donar-los una estructura i que la seguisquen, perquè si no repeteixen el que tenen en la llibreta o escriuen molt poc. Aquest curs els faig que elaboren una entrada setmanal estructurada en tres parts: el seu procés d’aprenentatge, funcionament amb els diferents grups en que participen i el funcionament de les classes. Ací vos deixe un enllaç amb les instruccions que el done per a l’elaboració del diari i la manera de puntuar el diari, cosa per a la qual utilitze una matriu d’avaluació.

Evidentment, els alumnes, a banda de seguir aquest guió tenen llibertat per escriure tots els comentaris que creguen convenients sobre el procés d’aprenentatge.

En els de 1r de batxillerat utilitze el diari per a que indiquen el que han aprés, que expressen els dubtes que tenen i analitzen el que vulguen sobre el funcionament de les classes. A banda d’açò també utilitze el diari per a fer l’anàlisi setmanal d’un exercici. Cada setmana els propose un exercici que després corregim entre tots en classe. Mentre fan l’exercici i després d’aquest han d’omplir la següent fitxa que després posaran en el diari:

Exercici proposat.
Què me pregunta l'exercici?
Què he de saber per resoldre aquest exercici?
Sé fer un esquema de l'exercici?
Quins passos he de seguir per resoldre l'exercici?
Quin resultat espere d'aquest exercici? (Fes una estimació dels possibles resultats que esperes de l'exercici abans de fer cap càlcul)
Una vegada he intentat fer l'exercici, què és el que més m'ha costat?
El resultat de l'exercici està d'acord amb l'esperat? Quines conclusions obtinc d'això?
Què propose per a evitar les dificultats que he tingut en situacions paregudes a aquesta?

Cada setmana llegisc tots els seus anàlisis, aleshores, amb les dificultats que tenen i les seues propostes elabore una fitxa que situe en el fòrum de l’aula virtual on ells poden seguir analitzant i discutint l’exercici. Aquest tipus d’anàlisi el vaig posar en funcionament el curs passat i la valoració per part dels alumnes va ser molt positiva, ja que alguns me van comentar que els havia ajudat a entendre millor algun tipus d’exercici. Veig convenient fer l’anàlisi d’alguns tipus d’exercicis en el batxillerat, ja que després tenim la selectivitats i tots sabem el que els demanaran.

Per últim, ja que parle de diaris, indicar que amb els de 2n d’ESO també els faig fer un diari d’aprenentatge, però en aquest cas en la llibreta. Me pareix fonamental que l’alumne tinga clar que és el responsable del seu procés d’aprenentatge i aquest tipus de mecanisme li fa reflexionar sobre el que va aprenent i sobre els dubtes que té. En aquest curs utilitzem els últims 5 minuts de cada classe per elaborar aquest diari.

M’agradaria que els lectors del bloc me comentaren en l’apartat dels comentaris les seues experiències amb el diari.

Postdata: per activar el diari en moodle heu d’activar l’edició, anar on diu afegeix en activitats i clicar on diu diari. Si no teniu activada aquesta opció parleu amb el vostre administrador de l’aula moodle i l’habilitarà.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Proposta de treball col·laboratiu en 3r de l'ESO


Aquest curs he canviat la manera d'impartir les classes en 3r de l'ESO. L'any passat, juntament amb altres companys de física i química i assessorats per Sergio Mestre vaig fer un seminari sobre treball col·laboratiu. Amb els alumnes del curs passat vaig fer algunes activitats col·laboratives, però el repte per a aquest curs era elaborar una sèrie d'activitats atractives per a l'alumnat i on treballaren en equip.

No podia presentar una nova proposta sense una profunda reflexió sobre el concepte d'avaluació. Per a aquest aspecte m'ha ajudat molt la lectura del llibre de Neus Sanmartí 10 ideas claves: evaluar para aprender. També estar en twitter m'ha ajudat molt a informar-me sobre aquest tema i poder presentar aquest curs una proposta on prima l'avaluació formativa.

La meua proposta d'activitats per al present curs la podeu trobar en la següent wiki:


 
Fer una proposta d'aquest tipus suposa molta feina i un fort canvi tant per a l'alumnat com per al professorat. Veig moltes pàgines on professors expliquen les seues propostes i això ensenya molt a altra gent. Des d'ací jo també aniré comentant com me va amb aquesta proposta. Agrairia els vostres comentaris si algú segueix aquest bloc.